Rutes de les ermites
Ermita de Santa Ana | E. Mare de Déu del Rosario de Fabraquer | Ermita de Sant Roc de Benimagrell | Ermita de la Mare de Déu del Loreto
Ermita de Santa Ana
Història
L'origen de l'ermita cal situar-ho en els finals del segle XVI com a ermita pertanyent a la finca de la família Salafranca. Amb el temps va ser deteriorant-se fins que en 1996 es va escometre la seua rehabilitació per part de l'Ajuntament.
Té planta rectangular amb curiosa rematada en forma de cúpula de mitja taronja que li dóna un toc arabitzen-te. La nau està subdividida en dues parts per un arc de mig punt interior i tant la fatxada com els cantons estan fets amb carreus sent la resta de la construcció de maçoneria. En la fatxada hi havia un carreu tallat que servia de fornícula a un sant actualment desaparegut.
L'ermita va tornar a obrir-se al culte el passat 26 de Juliol del 2002, aprofitant la festivitat de la Santa.
Com arribar?
Si eixim des de la mateixa Plaça d'Espanya i seguim pels carrers Comandant Seva i Colom fins a la circumval·lació arribem fins a la Torre Bonança – antiga torre de vigilància costera avui adossada a un edifici modern – i la partida de Lloixa. Des de l'avinguda Villafranqueza torcem fins a la zona del Calvari pel que antigament era el camí de Salafranca.
La restaurada ermita es dreça en un cim des del qual s'albiren magnífiques vistes de l'Horta i la costa d'Alacant. Si seguim uns tres-cents metres camp a través accedim a l'abandonada ermita del Calvari; des d'on podem albirar Mutxamel amb la seua homònima ermita del Calvari.
Ermita de la Mare de Déu del Rosario de Fabraquer
Història
Aquesta ermita és la més moderna de totes les que existixen en Sant Joan d’Alacant ja que es va inaugurar el 10 d'agost de 1991. L'origen d'aquesta ermita és curiós ja que es va fer per col·lecta popular i gràcies als esforços dels veïns del barri de Fabraquer que van estar dos anys treballant els diumenges per a poder erigir l'ermita i oferir-li-la a la imatge de la Mare de Deu del Roser.
Avui en dia és una ermita apartada i molt ben cuidada gràcies a l'esforç del seu guarda que l'obri, cuida del jardí, toca la campana i la neta amb profund afecte i fervor. El seu aspecte cuidat i la seua situació la fan atractiva per a celebrar en ella bodes o batejos i cada diumenge a les 12 hores se celebra missa; en els mesos d'estiu se celebra missa també a les 20 hores del dissabte i a ella acudixen molts estiuejants de les pròximes platges
Com arribar?
Des del centre de Sant Joan d’Alacant hem d'anar pel carrer Sant Antoni fins al Poliesportiu Municipal para, després de creuar la N-332, seguir pel camí de Marco en direcció a Vil·la Marco; l'ermita està en ple barri de Fabraquer.
Des de l'ermita es pot anar, després d'un breu passeig a peu, fins a Vil·la Marco.
Ermita de Sant Roc de Benimagrell
Història
El nom de Benimagrell remet al seu origen àrab quan era alqueria musulmana. Amb el temps la població va quedar amb el nom jurídic de Sant Joan d’Alacant mentre que l'antiga alqueria de Benimagrell va quedar com a nucli urbà vinculat a Sant Joan d’Alacant.
Benimagrell guarda les característiques urbanístiques i arquitectòniques d'una típica ciutat agrícola de l'Horta d'Alacant. L'ermita de Sant Roc és la més antiga de tota la població i és d'estil gòtic amb les seues voltes ogivals i els seus arcs de creueria; en un dels quals encara es pot vore un medalló amb l'escut del Rei El senyor Jaume I El Conqueridor.
Se celebra missa cada diumenge a les 10 hores.
Com arribar?
Eixint des de la Plaça d'Espanya hem de seguir per les avingudes de la Rambla i Jaume I fins a arribar a la N-332 i seguir en direcció a Alacant fins a la rotonda d'accés a l'Hospital Clínic Universitari des d'on hem de tornar en direcció València fins a desviar-nos en direcció a Benimagrell.
Ermita de la Mare de Déu del Loreto
Història
El nom de Mare de Déu de Loreto ens porta a Mutxamel i en l'origen d'aquesta ermita es troba la santa patrona de la ciutat veïna. La imatge de la Verge va ser passejada pels mutxameleros fins al monestir de la Santa Faç amb la finalitat de fer una pregària per a aplacar la sequera que empobria l'Horta. Una vegada de tornada a Mutxamel i mentre es resava la pregària “Bona pluja Marededeu de Loreto” la comitiva es va detindre un moment i en aqueix mateix instant algú va assenyalar que la Verge, que anava coberta, estava plorant el que va fer que un membre de la família Pascual reaccionara tocant amb un dit la cara de la verge per a exclamar a continuació la veracitat del miraculós plor. Un plor que va provocar la benefactora pluja en els assedegats camps.
A fi de recordar el dit miracle es va alçar una senzilla creu de pedra para, més tard, construir una ermita a expenses del propietari del terreny, Juan Nomdedeu. Durant moltíssims anys la gent de la comarca acudia cada diumenge a sentir missa mentre que el 10 de desembre el lloc es convertia en dia de festa. Avui en dia l'ermita està restaurada i un quadro en l'altar recorda el seu origen miraculós.
Com arribar?
Des de la Plaça d'Espanya podem anar fins allí en un amable passeig pels carrers més comercials de Sant Joan d’Alacant fins a arribar a l'avinguda d'Alacant, on es troba l'ermita al costat del Sanatori Psiquiàtric.
Si seguim el nostre passeig podem arribar al Monestir de Sant Faç, meta de la miraculosa processó que va donar origen a l'Ermita. Cada 17 d'abril i 17 de desembre s'obri al culte.