Historia

història

El primitiu poblat de Sant Joan d’Alacant estava concentrat en l'actual carrer de Benimagrell, i a la dreta i esquerra de l'antiga carretera d'Alcoi (actuals carrers Sants Josep, Placeta de la Cruz, Major, Comandant Seva i Cervantes), i de la Pista de Silla (actual carrer de Sant Antoni). Estos dos viaris tenien un punt de connexió, que era el centre del poble, en la plaça de Maisonnave. Al llarg i ample d'aquests carrers se va anar ampliant la urbs. La resta del terme municipal estava ocupat per grans finques de labor i recreació, en les que van habitar grans personalitats polítiques, culturals i socials d'Espanya, entre altres D. Juan i D. Eleuterio Maisonnave i Ramón de Campoamor. La majoria de les finques estaven dedicades al cultiu d'arbres tradicionals com l'ametler, garrofera, figuera, olivera, cítrics i el cultiu de la vinya, la major extensió del qual es trobava en la partida de Fabraquer, produintse vi “aloque, moscatell, valencí i forcallada” en els famosos i reconeguts Bodegas de Fabraquer.

esglèsia El lloc de Sant Joan d’Alacant és un dels més antics que existixen en les proximitats de la ciutat d'Alacant. La seua proximitat a l'antiga ciutat Ibero-Romà del Tossal de Manisses (Albufereta), va contribuir que pel nostre sòl passaren i deixaren els seus vestigis, diversos segles abans de Jesucrist, grecs, fenicis, cartaginesos i romans.

L'època romana va deixar en la nostra terra interessants inscripcions tant en el nucli urbà com en la nostra horta. Un d'aquestes troballes va ser trobat durant les excavacions per a construir l'actual Temple Parroquial i deia així:

“MACRONUS PVLVCIUS ALFA OMEGA CHRISTUS
SEPULTUS EST AETATIS SVAE ANNO XIII”
(Macronio va ser sepultat als 13 anys d'edat, Crist és principi i fi)

Després de la invasió dels àrabs, el lloc de Sant Joan d’Alacant va quedar inclòs en el regne cristià de Teodomiro. En virtut del “Pacte de Tudmir”, els àrabs es van comprometre a respectar la religió i costums cristians, i a atorgar certa autonomia a canvi de vassallatge i el pagament d'imposats per part dels cristians.

escolaIgual que els romans, els musulmans van aprofitar l'aigua de reg per als seus horts, i van desenvolupar el sistema de regs de l'horta que ha arribat fins als nostres dies, donant tal impuls a l'agricultura que l'escriptor àrab del segle XII “Edrisi” va dir: “dóna bons rendiments, cultivant-se la vinya, l'ametler, la garrofera, la figuera i l'espart”. Els nous dominadors es van repartir les nostres terres per famílies i els van donar els seus noms: “Benimagrell” (fills de Magrell), Benalí (fill d'Alí), ... En aquest període vam trobar la primera arrel del nostre poblat. Segons un document de D. Juan Bta. Paguen, aportat pels santjoaners D. Manuel Sánchez Buades i D. Federico Sala Seva en el “Resumen Històric de la Villa de Sant Joan d'Alacant”, el primitiu poblat àrab s'anomenava benalí, i després de la reconquista, la seua Mesquita va ser purificada i consagrada al Precursor de Crist, Sant Joan Baptista. Conta una llegenda, que la Mesquita va ser reconquistada amb l'ajuda d'uns Cavallers de l'Orde de Sant Joan.En 1244 pasamos a formar parte de la Corona de Castilla y el 8 de Agosto de 1304 quedó refrendada por sentencia arbitral la incorporación de las tierras alicantinas a la Corona de Aragón.

En 1244 vam passar a formar part de la Corona de Castella i el 8 d'Agost de 1304 va quedar referendada per sentència arbitral la incorporació de les terres alacantines a la Corona d'Aragó.

El 26 de Juliol de 1490, el Rei D. Ferran d'Aragó, va concedir el títol de ciutat a la llavors Villa d'Alacant, i va disposar que els llogarets pròxims s'integraren en la dita municipalitat, nomenant-se entre altres a Sant Joan i Benimagrell.

ajuntamentEn 1593, Sant Joan junt amb Benimagrell es van separar de la municipalitat alacantina, formant la “Règia Universitat de Sant Joan i Benimagrell”, per Real Privilegi de Felip II. En 1614 va tornar a unir-se a Alacant per el “Tractat d'Agregació i Concòrdia”, intentant facilitar l'amortització de les despeses de construcció del Pantà de Tibi.

La constitució de Sant Joan com a municipi independent va arribar l'1 de Juny de 1779 per Real Audiència del Regne de València, i va ser el Rei D. Alfons XII qui ens va concedir el títol de Villa de Sant Joan en 1885.

En 1938, sent alcalde Emilio Urios, es va portar la aigua potable a la localitat i es construeix la font de la plaça d'Espanya.

A partir dels anys 50 del s.XX la localitat va veure augmentar a poc a poc la seva població. En la dècada següent es va construir la circumval•lació de la Nacional 332 que va destruir part de Benimagrell i a partir dels anys 70. Sant Joan d´Alacant va començar a expandir-se pel seu terme municipal, abandonant-se a poc a poc l'agricultura.

A la fi dels 80 es va instal•lar l'Hospital Universitari, en els 90 es va inaugurar la Casa de la Cultura. En l'any 2007 es va crear la Regidoria de Turisme.

 

Redacció: Vicente Acame Poveda (historiador santjoaner)