{"id":108199,"date":"2023-08-30T09:51:05","date_gmt":"2023-08-30T07:51:05","guid":{"rendered":"https:\/\/santjoan.developersasapglobalsolution.com\/arxiu-municipal-de-sant-joan-d-alacant\/amsja-virtual\/un-passeig-per-larquitectura-de-sant-joan-segle-xix-per-maria-teresa-riquelme-quinonero\/"},"modified":"2023-09-18T17:02:35","modified_gmt":"2023-09-18T15:02:35","slug":"un-passeig-per-larquitectura-de-sant-joan-segle-xix-per-maria-teresa-riquelme-quinonero","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.santjoandalacant.es\/ca\/arxiu-municipal-de-sant-joan-d-alacant\/amsja-virtual\/un-passeig-per-larquitectura-de-sant-joan-segle-xix-per-maria-teresa-riquelme-quinonero\/","title":{"rendered":"Un passeig per l’arquitectura de Sant Joan, Segle XIX per Mar\u00eda Teresa Riquelme Qui\u00f1onero"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

UN PASSEIG PER L'ARQUITECTURA RESIDENCIAL DE SANT JOAN\n\nD'ALACANT EN EL SEGLE XIX<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Mar\u00eda Teresa Riquelme Qui\u00f1onero<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\n Pansa Sig\u00fcenza per l’Horta d’Alacant. \u00c9s un profund pla de jardins assedegats i de terres llaurades, d’arbres vells, grans, patriarcals, de vinyes robustes i ardents. L’alegria, l’afalac fresc i blau del mar va seguint-li fins a doblegar les muntanyes del conf\u00edn, les belles muntanyes llises i zarcos, i a les vesprades, el sol mostra redondeces, serrals, angosturas, casals i arboledas, tot ros i d’un color de carn i de roses.<\/em>\n <\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Libro de Sig\u00fcenza<\/em>, Gabriel Mir\u00f3.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

\n

Fa uns mesos, Pilar T\u00e9bar i V\u00edctor M. L\u00f3pez, coordinadors del n\u00ba 64 de la revista Canelobre de l’Institut Juan Gil-Albert, em van oferir l’oportunitat de participar en el monogr\u00e0fic titulat “Les Belles arts en la prov\u00edncia d’Alacant en el segle XIX”. Encara que la meua col\u00b7laboraci\u00f31 se centra en l’arquitectura residencial en l’horta alacantina, a continuaci\u00f3, oferisc nom\u00e9s un breu panorama del terme municipal de Sant Joan d’Alacant a inst\u00e0ncies de Gaspar Belmonte, t\u00e8cnic de l’Arxiu de Sant Joan d’Alacant per a la web del centre.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

1. Del neoclassicisme a l'eclecticisme a Sant Joan d'Alacant.<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

A la fi del segle XVIII, comencen a edificar-se cinquenes d’esbarjo per tota l’horta alacantina. Aquestes es conceben com a llocs per al desenvolupament de la vida familiar i social dels seus propietaris en termes d’oci i descans; pensament que es consolida al llarg de la seg\u00fcent cent\u00faria. Aquest canvi de concepte suposa que les diferents estades que la constitueixen tenen autonomia en si mateixes, sent aquest el valor m\u00e9s destacable (Hernando, 2004: 49). Aquest canvi interior t\u00e9 el seu reflex en l’exterior ja que la planta noble centra tots els elements decoratius com s\u00f3n la balconada sobre la porta d’entrada; els frontons o escuts sobre els buits com en La Concepci\u00f3; r\u00e0fecs formats per filades de rajoles en successiu vol; enreixats elaborats; i, l’acabat exterior estucat en diferents colors com l’almagra i l’ocre. Tot a\u00e7\u00f2 amb la finalitat de diferenciar la casa residencial dels diferents edificis secundaris, al mateix temps, que destaca com a construcci\u00f3 principal de l’explotaci\u00f3 agr\u00edcola.<\/p>\n

La perman\u00e8ncia del neoclassicisme acad\u00e8mic com a estil predominant fins a quasi intervinguts de segle XIX t\u00e9 una explicaci\u00f3 sociol\u00f2gica (Hernando, 2004: 128). La nova burgesia alacantina emergent, unida a l’aristocr\u00e0cia local, assumeix aquest estil com a propi i nom\u00e9s amb el transc\u00f3rrer dels anys, aquest anir\u00e0 canviant.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

L’austeritat caracter\u00edstica d’aquesta burgesia, que lluita pel control econ\u00f2mic i pol\u00edtic, queda reflectida en la sobrietat formal d’aquestes resid\u00e8ncies on destaquen unes edificacions exemptes amb cobertes a quatre aig\u00fces i lucernarios c\u00fabics que il\u00b7luminen l’espai central de l’habitatge i ventilen l’escala. En la majoria dels casos, aquesta torre \u00e9s un perfecte mirador per a observar l’entorn rural que envolten aquestes construccions i tamb\u00e9, \u00e9s el reflex del poder adquirit per aquests nous propietaris com \u00e9s el cas del de Conde o La Pau. Vista de la finca El de Conde o la Pau amb la seua torre de teules esmaltades en verda Autora: MaTe, 05-05-2011<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Superada aquesta sobrietat descrita cap a mitjan segle XIX, trobem un llenguatge arquitect\u00f2nic m\u00e9s complaent per a la mirada, m\u00e9s decoratiu i, sobretot, expl\u00edcitament triomfant. \u00c9s el moment en qu\u00e8 les reformes i les construccions s’emmarquen dins de l’eclecticisme. Encara que \u00e9s dif\u00edcil definir aquest corrent o conjuminar les seues caracter\u00edstiques formals, podem assenyalar com en l’horta d’Alacant predominen dues tipologies de planta.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

D’una banda, trobem les construccions de planta rectangular com l’esmentada La Concepci\u00f3; i, de forma perceptiblement quadrangular com La Pinada. D’altra banda, apreciem les de forma de creu com ocorre en El Pi i Sant Clement en el terme municipal d’Alacant on la disposici\u00f3 de la coberta, de pendent pronunciada, constitueix un element \u00fanic que causa un efecte visual nou fins a aquest moment. A\u00e7\u00f2 s’aconsegueix usant les cobertes a quatre aig\u00fces de teula plana, pe\u00e7a que d\u00f3na unitat a les construccions d’aquesta \u00e8poca, i les torretes com ocorre en la Finca Abril i Espin\u00f3s, actual Hotel Torre Sant Joan. <\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les esmentes pendents, es realitzen r\u00e0fecs de gran vol que sobreixen de la fa\u00e7ana, la qual cosa permeten el suport dels extrems m\u00e9s exteriors com ocorre en Palmeretes, Vila Empare i Vila Ramona. De la mateixa manera, es comencen a emprar els tapajuntes de fusta retallada situats en la part exterior de la coberta per a cobrir la uni\u00f3 de les teules amb el r\u00e0fec. A m\u00e9s, es generalitza l’\u00fas de crester\u00edas de cer\u00e0mica, formant diversos dibuixos geom\u00e8trics, en les cumbreras com observem en Palmeretes, etc. Finalment, trobem l’\u00fas d’altres elements d’influ\u00e8ncia estrangera com la col\u00b7locaci\u00f3 de la fusteria en la part exterior del buit, quasi en el mateix pl\u00e0nol que la fa\u00e7ana com en les esmentades Palmeretes i Finca Abril.<\/p>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Arxius adjunts<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t